Disseny web i cultura de xarxes

Nova adreça!!!

2011-11-18T18:48:00.002+01:00

A partir d'ara em pots seguir a:
http://www.andreuleon.com/

The File Room

2009-12-08T12:15:00.000+01:00

Projecte web creat el 1994 per l'artista català Antoni Muntadas, pioner del net-art. Es tracte d'un lloc col.laboratiu dedicat a la recopilació de casos de censura en l'art i la cultura al llarg de tota la història de la humanitat. Està dividit en categories i èpoques històriques, on els internautes poden deixar els seus escrits relacionats amb el tema del lloc.
La web és en anglès i disponible només desde plataforma Windows.
www.thefileroom.org

My Print Shoppe

2009-12-08T12:14:00.001+01:00

Web d'una empresa de serveis d'impressió. Novament, destaquem la seva simplicitat ( tal com ens agrada ) clara distribució i optimització de continguts i molt bona ressolució del menú amb l'animació Flash, molt estètica i elegant però efectiva i simple alhora, que permet no haver de sortir de l'únic document html amb el que està feta la web. No fa falta més.
http://www.my-printshoppe.com/

Indymedia

2009-12-08T12:12:00.002+01:00

Indymedia és el nom de la xarxa mundial dels autoanomenats Independent Media Centers, creada a partir de les mobilitzacions contra la Cimera de l'OMC a Seattle el 1999 com un espai de publicació i coordinació de diferents mitjans independents i alternatius als mitjans de masses. Indymedia va ser possible inicialment per l'aliança entre activistes tecnològics (hackers) i activistes mediàtics tradicionals i simbolitza a l'actualitat una de les veus dels nous moviments socials.

Els indymedia són centres independents que s'autoorganitzen col.lectivament i utilitzen el consens a través d'un procés directe, participatiu i democràtic davant tots els seus membres. La Xarxa de Centres de Mitjans Independents està formada per tots els centres locals que s'ajuden entre sí, compartint els seus recursos i cooperant activament, comprometent-se amb els principis d'igualtat, descentralització, autonomia local i diversitat cultural.

Tota la seva xarxa utilitza una publicació articulada a una web oberta. A través de textes, fotos, videos i audios, individus, grups o organitzacions poden expressar-se lliurement i de forma anònima si així ho desitgen. Utilizen software lliure, sempre que puguin, amb l'objectiu de crear una infraestructura digital independent a la xarxa i no dependre del software propietari.
http://www.indymedia.org/en/index.shtml
http://barcelona.indymedia.org/

Mouchette

2009-11-03T21:03:00.001+01:00

Provocadora web sorgida el 1996, en apariència obra d'una adolescent de 13 anys anomenada Mouchette. Contingut enganyosament ingenu i suggerent que crea una complicitat amb el visitant amb la opció d'interacctuar deixant missatges a les diferents pàgines i rebent e-mails de la suposada artista. La seva autoria continua actualment siguent una incògnita, mostrant un joc de falses identitats que és de fet una de les característiques de la xarxa: "a internet ningú sap si ets un gos"
http://mouchette.org

Tanya Merone

2009-11-03T21:01:00.002+01:00

Portafoli on-line de la dissenyadora Tanya Merone. Destaca per una estructura sencilla ( un sol document html ) i clara navegació amb links interns, per trobar els continguts d'una manera molt còmoda ( s'ha de pensar en l'usuari ). També hi ha tot un llistat de links que mostren els seus gustos i les webs on s'ha inspirat per fer la web. Bé, molt honesta la Tanya.
http://tanyamerone.com

Graffiti Archaeology

2009-10-13T17:30:00.005+02:00

Lloc web que recopila fotos de graffitis fets en diferents èpoques a determinats indrets. Les imatges, exposades en capes cronològiques, permeten a l'usuari veure l'art del graffiti i també la seva evolució històrica en el paisatge urbà on es realitza.
La web ens mostra clarament el diàleg existent entre aquesta tècnica pictòrica i les tecnologies del disseny gràfic: expressions efímeres urbanes preparades habitualment desde l'ordinador i, a la inversa, traslladades des del carrer a la web per fixar-les i observar-les a través de la interfície informàtica.
http://www.otherthings.com/grafarc/index.html

Free People

2009-10-13T13:53:00.002+02:00

Botiga on-line de roba i complements. Gran tractament de les imatges de fons, previ treball amb l'scanner, aconseguint un disseny molt personalitzat en consonància amb el contingut de la web.
http://www.freepeople.com/

Foros del Web

2009-10-13T13:50:00.002+02:00

Fòrum de dissenyadors web. Molt útil per resoldre problemes al confeccionar la programació ( sobretot per solucionar els problemes que dóna l'Explorer...) No he trobat cap fòrum d'aquesta mena en català. Si algú en sap algun, estaria molt agrait que m'ho fes saber.
http://www.forosdelweb.com/f53/

Blender

2009-09-16T11:34:00.000+02:00

Súper-professional software de modelatge i animació 3D de codi lliure, generadora d'imatges fixes o en moviment. Només sabent usar una part ínfima del programa, l'hi pot ser molt útil a qualsevol persona relacionada amb les arts gràfiques.
La web és plena de tutorials de Blender en molts idiomes, de links de comunitats d'usuaris i col·laboradors de tot el món, amb nous pluggins aportats constantment pels internautes, així com un llarg llistat de llengües amb les quals poder configurar el programa, entre elles el català.
En la seva contra, es pot dir que no té una interfície gaire intuïtiva, però un cop passada la fase d'assimilació de la seva lògica, el poder 3D estarà a les teves mans!
http://www.blender.org/

e-barcelona

2009-09-16T11:32:00.000+02:00

Portal creat el 2003 per l'artista Daniel García Andújar, com a fòrum de discussió sobre política cultural barcelonesa, obert al debat i on els usuaris són els encarregats de generar els continguts, operant al marge de qualsevol legitimació institucional. L'objectiu: preparar el terreny de cara al fatídic event del "Fòrum de les Cultures 2004". Projecte fruit d'una concepció social de les noves tecnologies de la informació, allunyat de qualsevol radicalitat simulatòria artística i centrat en la col.laboració anònima ciutadana. El seu precedent creat al 2002 pel mateix artista, e-valencia.org, fou clausurat al cap d'un any de manera expeditiva pel govern de la Generalitat de València.
http://www.e-barcelona.org/index.php?&newlang=cat
( bibl.: Baigorri L.; Cilleruelo L. Net.Art. Prácticas estéticas y políticas en la red )

Turbomilk

2009-09-16T11:30:00.000+02:00

La web d'una empressa russa de creació d'icones gràfics, logos i dissenys d'interfícies visuals per aplicacions. Com es pot imaginar, la web, visualment, té tot un gran treball dels icones i grafismes, amb una secció de descàrregues gratuites. Bon disseny i clara disposició d'elements.
http://www.turbomilk.com/

La Nació Woodstock

2009-08-12T11:19:00.000+02:00

Ara es compleixen 40 anys d'aquell cap de setmana del 15, 16 i 17 d'agost del 1969 on una mena de "comunitat cristina primitiva" de mig milió de persones, segons paraules de la revista Time, intentà consumar l'amor mútuu i el desig de compartir-ho tot. Els organitzadors del "Woodstock Music and Arts Fair" contaven amb l'assistència d'unes 50.000 persones. Entrada la nit del 15, 200.000 ànimes abarrotaven el recinte i quatre vegades més, com a mínim, anaven en camí. Les tanques es derrivaren i el festival passà a ser d'accés lliure. Aviat els aliments escassejaren i les instalacions sanitàries fallaren, però la multitud afrontà la gana i el mal temps amb serenitat, solidaritat i ànim pacífic, regnant l'anarquia però no el caos. Havia nascut de manera espontània una nació per tres dies. En aquella massa, es disfrutava d'un poder compartit, de calor i protecció. Molts aconteixements similars s'han realitzat posteriorment, però Woodstock va ser l'últim on la gent hi acudí sense sentir-se víctima d'una estratègia comercial prèviament planificada.

Ja de bon començament l'event rebé crítiques tant desde la dreta com de l'esquerra marxista ( "reproducció de la força del treball en el capitalisme" ). Però per aquests objectors totals del 69, escoltar música junts no es considerava una compensació de l'alienant rutina quotidiana sinó un fi en sí mateix d'autodeterminació, necessitat d'autoexpressió, afecte i admiració ( admirar i ser admirat ), o sigui, l'esperit de la joventut. Comunitat espontània, inmersió completa en una massa d'iguals, desig de compartir: poques diferències amb el que serà més endavant l'esperit col.laboratiu d'internet i les seves xarxes socials.

Woodstock s'ha de veure com un fenomen americà, dins d'un context de violència general iniciat el 68 i amb les protestes contra la guerra del Vietnam com a teló de fons. Només així s'entén l'alivi amb que l'opinió pública nordamericana reaccionà a una festa pacífica de mig milió de persones, tornant a rebre amb els braços oberts a una joventut que creien perduda, perdonant-li generosament els seus excesos de drogues, amor lliure i summisió al rock. La Nació, no va sentir mai amenazada la seva breu existència de tres dies, alimentada artificialment per les autoritats, comunitats veïnals i el mateix granjer propietari del terreny del festival. Helicòpters de l'aviació llençaven paquets de queviures als seus "fills del benestar", el sistema i l'antisistema entrellaçats per la por al desastre de manera momentània. Un cop acabat el festival van caldre catorze dies de neteja i un any perque tornés a brotar l'herba en aquell prat. De fet, l'esperit de Woodstock no tornà a brotar mai més i el fracàs del festival d'Altamont pocs mesos després ( l'intent de celebrar un Woodstock de la costa oest ) mostrà el caràcter únic i irrepetible del que havia succeït aquell agost.

Aquesta nació espontània i "temporalment autònoma", com diria H. Bey sobre les T.A.Z., ha allargat el seu mite posteriorment a través dels mitjans i del documental d'uns concerts que, irònicament, la majoria dels assistents no van presenciar ( qui no ha anat algun cop a un festival de música i no haver escolat una sola cançò?... ).
Ens queda així, un mite, una idea de "nació mental" que es porta a sobre, un experiment de masses de futures entitats polítiques sense intermediaris. La seva llegenda ha sobreviscut tant al pas del temps com a la seva comercialització per haver pogut escapar contínuament a la seva captació, als seus intents d'interpretació, còpia o reedició, simplement per haver-se convertit en somni, en intemporal desig imaginat.

Fonts: ( VVAA ) La fiesta. De las Saturnales a Woodstock ( Ed. Alianza )

Grafè

2009-05-04T10:48:00.000+02:00

El silici ja té substitut: s'anomena grafè, un nou material que és una forma de carboni pur. Un equip d'investigació de l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) està fabricant els primers aparells i circuits electrònics basats en grafè. Aquest nou material semiconductor, d'una sola capa atòmica d'espessor, revolucionarà les telecomunicacions i la informàtica al permetre la fabricació de microprocesadors, sensors i sistemes de comunicació molt más ràpids que els actuals. Si amb els xips de silici podíem arribar como a màxim als 100 GHz de velocitat de transmissió, usant transistors de grafè s'aconseguirà el teraherzi (1 THz), és a dir, 10 vegades més. En dos anys podrien sortir versions comercials d'aquests xips al mercat.

El grafè és carboni en estat pur. S'ha estudiat de manera teòrica durant més de 50 anys fins que el 2004, dos científics de la universitat de Manchester, Andre Geim i Kostya Novoselov, van descobrir com obtenir grafè del grafit, el material de la mina del llapis. Les seves propietats són úniques: a nivell mecànic, és el més resistent mai descobert, perment en un futur la fabricació de qualsevol estructura molt més resistent i lleugera; a nivell electrònic, una mobilitat que permet accelerar els electrons fins a velocitats molt superiors a qualsevol altre semiconductor.
Graphene Industries, creada pels descobridors del grafè, és l'única companyia que actualment el ven. Varis grups d'universitaris i d'empreses tracten de desenvolupar una alternativa per a obtenir-lo, i que sigui fàcil de produir industrialment, el seu principal problema.
http://mcarrera1.wordpress.com/
http://www.europapress.es/
http://www.elpais.com/
http://grapheneindustries.com/

La guerra dels navegadors

2009-05-01T12:44:00.001+02:00

Video que comenta les últimes versions dels navegadors més populars d'internet. Desde l'Explorer, passant pel Chrome, Safari o Firefox, s'expliquen les millores que aporten respecte versions anteriors i les diferències amb seus "competidors".
http://www.vilaweb.tv/?video=5638&canal=21

ADN_rizome

2009-03-31T20:11:00.000+02:00

La cèl.lula. Entesa fins fa algunes dècades como a fonament del cos anatòmic-funcional, la unitat que captura totes les diferències a partir de la seva repetició idèntica en tots els sistemes, òrgans i teixits.
Amb el descobriment de la mol.lècula de l'ADN el 1953, s'inicia un canvi sobre aquesta noció central de la cèl.lula. Watson y Crick, els seus descobridors, estaven interessats en veure com es transmetia una informació genètica ( a través de l'organisme i de les generacions ) que regula els processos bioquímics interns, concebint aquesta mol.lècula com una "màster-mol.lècula" que asumeix el paper d'unitat central i fonamental com ho feia la cèl.lula.

La nova genètica, pel contrari, suposa deixar de pensar el cos a través de la lògica centralitzada del "arbre-arrel". La complexitat de les relacions paral.leles que es donen entre cèl.lules i entre organismes de diferents espècies, descentralitzen i comencen a construir una imatge molt més fluida de l'ADN. Això suposa una configuració del cos molt més rizomàtica, permetent a qualsevol element passar d'una línia diferenciada a una altra sense necessitat de passar per la unitat bàsica. És precissament aquí on entenem les misterioses transferències de material genètic entre virus o diferents espècies.
Aquest "cos-rizoma" suposa no entendre ja l'ADN com una "mol.lècula mestra" sinó més aviat com un espai en blanc, un node d'acció més o menys durader, on s'articulen multitut d'elements heterogenis, i on qualsevol d'ells pot ser connectat amb qualsevol altre.

Aquesta constitució d'un "cos-rizoma" comporta l'anomenada "virtualització del cos", la seva transformació en un "hipercos híbrid i mundialitzat" (Pierre Lévy, 1995). La genètica així, ve a aguditzar la tensió virtual-actual ( amb uns circuits de donació de sang i òrgans que atravessen el planeta), transformant aquest cos en quelcom inherentment fluit; la seva materialitat ja no és la del sòlid sinó la de la informació d'una base de dades. A GenBank, per exemple, ( on és possible enmagatzemar, gestionar i transmetre un gran volum d'informació genètica de diferents organismes, famílies i espècies ) els diferents gens són figures fantasmals i ubíqües que a través dels seus trànsits dibuixen un gran circuit global on es connecten multitut d'institucions, agents i objectes. GenBank mostra un cos desterritorialitzat, híbrid i fugisser que no s'esgota en un cos humà.

Tota aquesta virtualització permet incrementar la potencialitat del cos en allò que Lévy denomina heterogènesis, és a dir, la possibilitat d'esdevenir multitut de cossos diferents, no necessàriament humans, funcionant sota una lògica rizomàtica, la de l'ADN fluit, comportant l'augment de la potencialitat, que és a la vegada novetat,imprevisibilitat i risc.
http://ca.wikipedia.org/wiki/ADN
http://ca.wikipedia.org/wiki/GenBank
Daniel López: La virtualización del cuerpo y la investigación genética. Athenea Digital - num.1 2002
Roberto Balaguer: El Hipocuerpo ( disponible a: http://www.cibersociedad.net )

Molleindustria

2009-03-30T21:32:00.000+02:00

Web del col.lectiu artivista Molleindustria dedicat a la reformulació i qüestionament de les funcions dels video-jocs, una de les formes més populars de mitjà de comunicació a l'actualitat. Crítica social dels clixés existents als video jocs que reprodueixin i legitimin els rols jeràrquics i impositius de la realitat quotidiana que ens envolta.
Grup molt actiu que realitza events, xerrades i exposicions arreu del món. La seva activitat creativa amb aquest mitjà tecnològic d'entreteniment, agafa el relleu de la que començaren alguns dels pionners del net-art a mitjans dels 90.
A part d'això, la seva web està molt ben disenyada, tant estètica com funcionalment.
http://www.molleindustria.org/en/home

La història d'internet

2009-02-08T12:52:00.000+01:00

Animació molt ben aconseguida, a través formes simples i icones, que il.lustra el naixement i desenvolupament de la xarxa internet fins als nostres dies. Comentaris en anglès.
http://www.lonja.de/motion/mo_history_internet.html

M-Lab

2009-02-08T12:49:00.000+01:00

Últim treball de Vinton Cerf, un dels pares d'internet. Consisteix en un programa per advertir a l'internauta si l'operador està tallant-li la seva banda ampla. La iniciativa s'anomena Measurement Lab (M-Lab), una eina per fiscalitzar la conexió del proveidor d'accés a Internet (IPS) i detectar així qualsevol anomalia o incumpliment de l'ample de banda contractat.
En aquest sentit, Google col.labora ja amb Glasnot (transparencia), una iniciativa relacionada que ajuda a localizar les interferèncias a la Xarxa. Glasnot, llençada fa un any, va demostrar les interferènciess que patia la xarxa P2P Bitorrent per part de l'operador Comcast.
Segons explica Vinton Cerf al blog de l'empresa: "la transparència ha estat sempre bàsica per l'èxit d'Internet i M-Lab ajudarà a mantenir un Internet innovador i sa".
Glasnost: http://broadband.mpi-sws.org/transparency/bttest-mlab.php
M-Lab: http://www.measurementlab.net/

Search Congress

2009-02-03T20:21:00.000+01:00

Congrés sobre buscadors, posicionament i màrketing a internet celebrat a Barcelona entre el 28 i el 31 de gener. Segons el seu organitzador, Ouali Benmeziane, el futur de la inversió en márketing será online ja que, a diferència de la televisió, amb internet es pot anar directament al client que es vol trobar.
Pel que fa a l'ús dels buscadors, assegura que algun dia podrem preguntar-los les consultes amb un llenguatge natural, l'anomenat human search. Hi ha un buscador, Powerset, que intenta comprendre el nostre llenguatge, la nostra forma de parlar i donar els resultats més adients a la consulta. Anem així cap a una fórmula en la que el buscador entendrà més el nostre llenguatge que no al revés.
A part d'això, segons Benmeziane, actualment la gent no sap buscar, no optimitza les seves recerques. A aquestes, s'han de posar al menys tres o quatre palaules clau, el que en anglès s'anomena Long tail. La majoria de persones fan recerques molt genèriques que no els ajuden a trobar el que busquen.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090115/53619230021.html
http://www.search-congress.com/
http://www.powerset.com/

Metamembrana

2009-02-03T20:10:00.000+01:00

Darrer treball de l'artista Marcel.lí Antúnez, co-fundador de La Fura dels Baus. Es tracta d'una instal·lació audiovisual interactiva que consta d’una gran projecció i diverses interfícies, realitzat a cinc seus: Lleida, Olot, Reus, Granollers i Barcelona, creant una xarxa interactiva entre elles. La projecció disposa de diferents estats o capes, activades pels espectadors, que esdevenen usuaris de la instal·lació a través d'accions generades in situ captades i projectades per càmares.
Hi ha una gran implicació d'entitats i associacions artístiques de les ciutats protagonistes, amb aportacions en els guions dels vídeos a partir de les pròpies tradicions locals, provocant, segons Antúnez, un "feedback" molt interessant.
Metamembrana persegueix el treball ja començat amb La Fura, el del teatre col·lectiu, intentant traslladar aquesta complexitat a les màquines. Amb la tecnologia, assegura l'artista, es poden obrir nous usos socials.
http://www.3cat24.cat
http://www.marceliantunez.com

I love typography

2009-02-03T20:06:00.001+01:00

Web-site dedicada al món de la tipografia, obviament. Disseny excel.lent, desenvolupat amb el gestor de blogs Word-Press, i amb uns continguts molt complerts, exhaustius diria, i de gran qualitat. Qui fa aquesta web, realment estima la tipografia. Us costarà trobar una web millor sobre aquest tema. No tinc res més a afegir, visiteu-la!
http://ilovetypography.com/

Huubs

2009-02-03T20:01:00.000+01:00

Cercador de notícies en català a la web. Sense ser una wiki, aquesta mena de google de les notícies és una bona eina per cercar l'actualitat del tema que més t'interessi aparegut a la premsa digital. Per la diversitat de fonts, actualitzades constantment en temps real, la pluralitat d'interpretacions a l'avast de l'internauta està garantida. Mirar, contrastar i valorar lliurement, aquesta és una bona forma de crear-se una opinió pròpia.
http://huubs.imente.com/

Art_nodes

2009-02-03T19:49:00.000+01:00

Revista digital de la UOC ( Universitat Oberta de Catalunya ) dedicada a la intersecció entre art, ciència i tecnologia. Art_nodes publica, normalment, un número a l'any, amb articles dels millors especialistes internacionals en la matèria.
A partir de l'explosió de l'ús dels nous mitjans en l'art, les fronteres entre aquestes tres disciplines ( art, ciència i tecnologia ) han començat a esborrar-se, obrint-se un camp d'estudi inmensament ric i una nova percepció del que és la vida.
A part dels diversos números anuals, la revista té dues seccions especials: Labs: base de dades internacional de resums de tesis doctorals i tesines sobre art, ciència i tecnologia i Yasmin: xarxa, debats i llista de notícies sobre les interseccions entre art, ciència i tecnologia a la conca del Mediterrani.
Del millor en llengua catalana a la xarxa sobre aquesta temàtica, sens dubte.
http://www.uoc.edu/artnodes/8/cat/index.html

Nike Ground

2009-02-03T19:32:00.000+01:00

"Territori Nike", així s'anomena l'acció artística que el col.lectiu 0100101110101101.org realitzà a Viena l'any 2003, inaugurada amb uns sorprenents titulars als diaris austríacs del mes d'octubre: "Nike compra carrers i places". A un cantó de la principal plaça de Viena, un set informatiu suposadament instal.lat per Nike anunciava el canvi de nom de carrers i la colocació d'un momument que reproduïa el famós logo de la marca. A la web Nike ground es completava la informació amb el projecte d'extendre les mateixes accions a vàries ciutats del món.

"Volíem produir una al.lucinació col.lectiva per alterar la percepció de tota una ciutat de manera total i inmersiva. El sistema de l'art ens financia, a vegades involuntàriament, i nosaltres alimentem la seva necessitat de novetat, posant en escena situacions paradoxals. La visibilitat és bàsica: sense públic no hi ha art. Ens agrada involucrar a un públic vast, rodejar-lo de manera sutil, creant històries que es difonguin de manera incontrolada. És així com una història, es converteix en mite".

La reacció dels vienesos, evidentment, va ser un allau de protestes dirigides a Nike. La reacció de Nike: iniciar tràmits legals contra el col.lectiu artístic. En una roda de premsa, 0100101110101101.org es preguntava a on era "l'esperit" esportiu de Nike. "Molts artistes han treballat amb productes comercials en el passat. Nike envaeix les nostres vides amb els seus productes i anuncis, però ens prohibeix utilitzar-los creativament".

De fet, l'acció sobre Nike podria ser una acció exclusivament política si no fos perque ha tingut lloc en el context legitimador de l'art. En aquesta ocasió però, la inmunitat reservada a l'art a l'esfera del social no va ser possible, potser perque l'economia ha entrat en un procés tal de sinestèsia amb l'esfera social i política que les seves influències resulten actualment més determinants que mai.
Actualment,totes les grans multinacionals no són una indústria sinó una idea, representada per una marca, una gran màquina publicitària que no produeix res, amb uns guanys que es basen en la seva popularitat i no en la qualitat dels seus productes. Així, atacar aquesta aura creada entorn a la marca, significa disparar a una multinacional en el seu punt més dèbil. "Nosaltres reivindiquem el dret a reutilitzar aquests símbols perque són de la gent que els viu i els porta cada dia, no de qui els imposa desde dalt".
Davant la virulenta reacció de Nike, el suport de crítics, periodistes i altres artistes al col.lectiu fou total. El mite de la "individualitat" de l'artista sembla desdibuixar-se, apareguent un canvi que el net-art i més concretament, l'artivisme, està introduint en el món de l'art: la capacitat d'oferir veritables respostes col.lectives. El contenciós legal va acabar amb Nike com a perdedora, bàsicament perque no estava preparada per afrontar un procés legal contra una obra d'art. Tot i així, va voler tirar endavant, encaixant un cop molt dur contra la seva imatge. "Nike no era l'objectiu de la nostra performance, només un instrument per aconseguir el nostre objectiu, artístic. Perquè Nike no ha volgut jugar amb nosaltres?"
http://www.0100101110101101.org/home/nikeground/index.html
bibliogr.: L. Baigorri, L. Cilleruelo Net.art.Prácticas estéticas y políticas en la red (Ed. Brumaria)

"No odïis els mitjans, sigues els mitjans"
( moviment anti-globalització a Seatle, 1999 )

Memristor

2009-01-05T18:21:00.003+01:00

Invent del Dr. Leon O. Chua, investigador de l'electrònica de computadores. El memristor és un component electrònic que va teoritzar fa 37 anys i que tot just ara s'aplicarà. Permet l'arrancada automàtica dels ordinadors i una memòria permanent. Emmagatzema informació perque el nivell de la seva resistència elèctrica canvia quan és aplicada la corrent. Aquesta variabilitat dóna un alt nivell de resistència que pot ser interpretat en una computadora en termes de dades como un "1", i un baix nivell que pot ser interpretat como un "0". Així, controlant la corrent, les dades poden ser guardades i reescrites.
http://www.vilaweb.tv/?video=5498

suB_àtoms

2009-01-05T18:18:00.001+01:00

"Era com si de sobte el terra desaparegués sota els meus peus"

Així va descriure Albert Einstein el seu estat d'ànim al veure la magnitud del que estava descobrint. I és que el mateix impulsor de tota la revolució científica que estava apunt d'arribar, va ser el primer a no acabar d'acceptar les conseqüències que implicaven els seus descobriments.
La Teoria General de la Relativitat (1915-16), que es refereix als fenòmens macroscòpics gravitacionals, obrí el camí inmediatament a la formulació de la mecànica cuàntica, ocupant-se aquesta dels fenòmens sub-atòmics. Heisenberg i Bohr, entre d'altres, teoritzaren sobre la dualitat ona-partícula dels elements atòmics, obrint una nova revolució de la física de partícules.

La ressolució d'aquesta aparent contradicció entre els conceptes de partícula i ona, va provocar el propi qüestionament de la visió mecanicista del món, del concepte de la realitat tangible: a nivell subatòmic, la matèria no està amb seguretat a un lloc determinat, sinó més aviat mostra "tendències a existir". Aquesta és la raó per la qual les partícules poden ser al mateix temps ones; no són ones tridimensionals "reals" sinó quantitats matemàtiques abstractes, "ones de probabilitat". A nivell subatòmic els objectes materials sòlids de la física clàssica es dilueixen en uns patrons de probabilitats que no representen probabilitats de coses sinó d'interconexions. Així, es pot dir que les partícules subatòmiques no tenen cap significat com a entitats aillades, s'han d'entendre com a interconexions succeïdes entre la preparació d'un experiment i la seva posterior medició.

D'aquesta manera, la teoria cuàntica ha demostrat la unitat de l'univers: no podem descompondre el món en les unitats més petites independentment. A mesura que penetrem a la matèria, la natura no ens mostra cap "maó bàsic" aillat, sinó tota una complicada teranyina de relacions entre les diverses parts del conjunt, que inclou a l'observador d'una manera essencial. L'observador humà constitueix el nexe final de la cadena dels processos d'observació i les propietats de qualsevol objecte atòmic només es poden compendre en termes de la interacció que té lloc entre l'objecte observat i el subjecte observador. L'ideal clàssic d'una descripció objectiva de la natura ha deixat de tenir validesa, no hi han cap "llei fonamental". Aquest concepte d'univers autocongruent, va quedar teoritzat per Geoffrey Chew amb una eina d'anàlisi i càlcul anomenada Matriu-S.

( 64 hexagrames del I Xing o Llibre de les Mutacions )

...però això no és tot. Aquesta idea d'autocongruència, porta a incloure a les teories de la matèria el factor de la conciència humana. El científic que més lluny ha anat en l'intent de formular una teoria de la matèria cuàntic-relativista unificada ha estat David Bohm. El seu punt de partida és el d'una "totalitat indivisible", anant més enllà de la formulació de probabilitats per explorar l'ordre inherent a l'entramat còsmic de relacions a un nivell més profund, no manifest, el que ell anomena "ordre implícit", on les interconexions del conjunt no tenen res a veure amb la localització en l'espai i el temps.

Bohm utilitza l'holograma com una analogia per aquest ordre implícit: el món real està estructurat segons els mateixos principis generals, estant el conjunt implícit en cada una de les seves parts. "L' holomoviment", serà el fenòmen dinàmic del que flueixen totes les formes de l'univers material. Així, més que estudiar l'estructura dels objectes, Bohm es centra en l'estructura del moviment, tenint en compte tant la unitat com la natura dinàmica de l'univers. L'espai i el temps són així formes que neixen de l'holomoviment i la conciència passa a ser un factor fonamental d'aquest. La ment i la matèria són interdependents i correlacionades però no conectades causalment. Ambdues estan mútuament envolcallant projeccions d'una realitat superior, un entreteixit dinàmic, que no és ni matèria ni conciència.

referències:
Fritjof Capra: El Tao de la Física (Ed. Sirio)
David Bohm: La totalidad y el orden implicado (Ed. Kairós)
David Bohm/David Peat: Ciencia,orden y creatividad (Ed. Kairós)

A l'acabar de llegir això, millor anar a pendre una copa!

"Les coses deriven de la seva dependència mútua i en sí mateixes no són res"
Nagarjuna, filòsof budista ( 150-250 d.n.e. )

Ubuntu

2008-12-01T18:41:00.001+01:00

Ja està al mercat la nova versió d'Ubuntu 8.10: Intrepid Ibex, distribució GNU/Linux que ofereix un sistema operatiu enfocat a computadors personals. Es basa en Debian GNU/Linux i té com a objetiu donar la màxima facilitat i llibertat d'ús i d'instal.lació. Al igual que qualsevol distribució basada en Linux, Ubuntu es capaç d'actualitzar a la vegada totes les aplicacions instal.lades a la màquina a través de repositoris, a diferència d'altres sistemes operatius comercials.

El desenvolupament d'Ubuntu es basa en gran mesura en el treball de les comunitats de Debian, GNOME y KDE. Qualsevol usuari que conogui l'idioma anglès i tingui una conexió a Internet, pot presentar les seves idees per les futures versions d'Ubuntu a la pàgina wiki oficial de la comunitat del projecte. A més, aquesta distribució ha estat i està essent traduida a varis idiomes, i cada usuari és capaç de col.laborar voluntàriament a aquesta causa.
Queda clar que aquesta aplicació fa honor al significat de la paraula africana que li dóna nom, Ubuntu: "jo sóc perque nosaltres som".
http://www.vilaweb.tv/?video=5443
http://www.ubuntu.cat/

Hackers

2008-12-01T18:27:00.000+01:00

Per saber què significa ser un hacker, és imprescindible entendre l'aparició d'una nova nova ètica del treball i de l'activitat creativa en general que provocà el naixement de la cultura de xarxes o nou esperit de l'era de la informació. Els hackers van construir Internet. Els hackers van fer d'Unix el sistema operatiu que és actualment. Els hackers fan funcionar la www.

La cultura hacker va nèixer amb els primers miniordenadors de temps compartit i amb experiments com ARPAnet, el precedent d'Internet. Tots els programadors que hi van participar crearen una mena d'argot recollit al Jargon File, on hi trobem el terme "hacker". Aquest terme es refereix, en principi, a l'afició per allò tècnic i al plaer de resoldre problemes. Però la mentalitat hacker no està confinada a la cultura del software, es pot trobar als nivells més alts de qualsevol ciència o art. Però en aquest cas parlarem de la cultura hacker del software.
Hi ha una altre grup de persones que s'autoanomenen "hackers" però no ho són, que es diverteixen irrumpint il.legalmente en ordinadors. Els autèntics hackers tenen un nom per aquestes persones: "crackers", i no volen saber-ne res d'elles. Desafortunadament, molts periodistes i escriptors utilitzen erròniament la paraula "hacker" per descriure als crackers. La diferència bàsica és aquesta: els hackers construeixen coses; els crackers les destrueixen.

L'actitud del hacker es basa en la passió per resoldre problemes, una diversió però, que requereix esforç, i un esforç que requereix motivació pel que estàs fent. Es veu casi una obligació moral compartir la informació del que has fet, resoldre els problemes i després exposar la solució de manera que altres hackers puguin resoldre nous problemes ( una actitud semblant a l'esperit d'investigació dels científics ). Qui més regali el seu producte creatiu, més respectat serà per la resta de hackers.

La llibertat és bona: els hackers són anti-autoritaris per naturalesa ( anti-autoritarisme no anti-autoritat ) i lluiten contra tot el que sigui censura, secret, frau i ús de la força, en resum, planten cara als qui desconfien de la cooperació voluntària i el lliure intercavi d'informació.

Els hackers aprecien la competència entesa com a superació,dedicació i esforç, no n'hi ha prou amb l'actitud. Si respectes la competència, disfrutaràs desenvolupant-la en tú mateix i el treball es transformarà en un de joc i no en una rutina.

Les habilitats bàsiques per poder fer hacking són: aprendre a programar, aconseguir software lliure creat per altres hackers i aprendre a usar-lo i a posar-lo en funcionament, aprendre a usar la Web i a programar en HTML, aprendre un anglès funcional, el llenguatge de la programació.

El hackerisme és allò que els antropòlegs denominen una cultura del don. Adquireixes estatus i reputació no mitjançant la dominació de les altres persones, ni per tenir coses que altres persones desitgen, sinó per donar coses. Específicament, al donar el teu temps, la teva creativitat i el resultat de la teva habilitat: programar software lliure, ajudar a probar i depurar software lliure, publicar informació útil, ajudar a mantenir en funcionament la infraestructura de xarxes, fer quelcom per la cultura hacker en sí mateixa, difondre-la.

Les turbulències actuals mostren que la lògica del consum, lligada a l'antic ideal de treball i producció, està apunt d'enfonsar-se. Paral.lelament a això, una nova conciència, que sintetitza lo indivudual amb lo col.lectiu, comença a entendre que la millor manera de crear "beneficis" és cooperar dins d'un lliure fluxe sense restriccions ni estructures de propietat, dins d'un nou escenari que estarà marcat, inevitablement, per noves contradiccions i antagonismes.

referències:
Pekka Himanen: La ètica del hacker y el espíritu de la era de la información( Destino, Barcelona 2002 )
Eric Steven Raymond: "Cómo convertirse en hacker": http://sindominio.net/

"Només pots aconseguir una cosa si abans l'has donat" (proverbi oriental)

Web 3.0

2008-11-04T18:19:00.002+01:00

Aquest passat estiu es va celebrar al Campus Party de València una conferència de Tim Berners-Lee, creador del llenguatge HTML, del protocol HTTP i del sistema de localització URL. Aquest senyor, considerat el pare de la web, va parlar sobre la possible Web 3.0, la internet que ve. Berners-Lee, la ressumeix com a "compartir dades" i el concepte és la "web semàntica".

Amb la web 3.0, va dir, "tot el món es connecta més, comparteix les dades d'un mode transversal i els diversos dispositius no suposen una barrera para transmitir-les. Els llocs han de ser oberts, possiblitant xarxes que, sobretot, conectin persones."

La web semántica el que busca és un accés més sencill a les dades, fent la recerca d'informació més simple, al basar-se en els significats del que es transmet. "Ja no parlem de documents web, ni de llocs web, sinó de gent web. La web és la humanitat conectada per la tecnologia".

Internet, segons Berners-Lee, és "la primera estructura per l'educació de la societat i per la democràcia : persones, colaboració social, treballar per que la societat sigui millor, que és el punt al que s'enfocava desde el principi la web. Perque realment sigui "world wide" ha d'haver una sola web, tant per rics com per pobres, per això s'ha de lluitar per la igualtat d'accés a la informació".

Video-vigilància

2008-11-04T18:15:00.001+01:00

El 1984 l'artista alemany Michael Klier presenta la pel.lícula Der Riese ( El Gegant ), simple muntatge d'imatges registrades per càmares de vigilància de les principals ciutats alemanes. Aquesta "desaparició" de l'artista, de la visió "subjectiva", que convetiex tots els nostres actes en actes de cinema, mostra la vertiginosa evolució de les tecnologies de la representació i la seva instrumentalització, culminant un procés iniciat amb el Panòptic de Bentham. Tal com senteciava el rei de França, Luis XIV: "Llum i seguretat".
Paradoxalment, l'any de realització del video de Klier, 1984, coincideix amb el títol de la famosa obra de George Orwell.

A l'actual context de la inseguretat, la videovigilància i els mecanismes de seguretat s'han fet omnipresents, generant el gran negoci de la por. Aquesta obsessió preventiva genera alhora però, tot un qüestionament de la capacitat del control total, evidenciant la inconsistència de la imatge, la fragilitat de la veritat i l'absurditat de la predicció basada en estadístiques.

Als inicis del segle XXI el concepte de vigilància s’ha fet més ambigu: ja no es veu només com una manera de prevenir abussos i agressions, deixant de ser una simple tecnologia de control militar i policial per convertir-se també en una forma d’entreteniment voyeurístic i exhibicionista. Daniel Tuggle, periodista americà:”…no ens agrada que es sàpiga que hem fet algo dolent però ens dóna plaer observar quan es porta malament el veí”.
Entre 1996 i 2003, s'obre www.JenniCAM.org, on la dissenyadora web nord-americana Jennifer Ringley instal.la web-cams en obert a casa seva i on tots els internautes poden observar la seva intimitat les 24 hores del dia. Aquesta pionera de la web-cam influencià a multituds de llocs similars i a programes de televisió com Big Brother, mostrant l'esborrament de la separació entre àmbit públic i privat : tot és escenari.

El que queda clar és que l’èxit de la violència i els comportaments il.lícits, venut com a evasió, provoca èxit mediàtic. Desig i observació posen de manifest així, el poder de l’audiència i la intrínseca relació entre obra i públic o entre objecte i observador, nexe que ja investigaren tant Walter Benjamin com Einstein a les seves disciplines a principis del segle XX.

Tots aquests canvis han comportat una sofisticació i omnipresència de les tecnologies de vigilància a molts àmbits. Les anomenades càmares i.p. permeten el control i la gestió de les imatges de la càmara a través d'internet. Un exemple és Schoreditch TV: instal.lat al barri de Schoreditch a Londres, per Digital Bridge, es dóna servei de video-vigilància als veïns per un canal de televisió, venut amb el lema: "vigili desde el seu sofà". Casualment, al mateix barri de Londres, el govern britànic, que té una obsessió per la videovigilància malaltissa, ha fet un projecte pilot d'install.lació d'una súper banda ample de 2GB. Queden clares les intencions.
Per contra, desde el món artístic, veiem iniciatives com CarnivorePE, d'Alex Galloway, projecte d'art informàtic que usa una eina de codi obert que rastreja la xarxa imitant amb ironia el programa de l'FBI Carnivore, usat per espiar e-mails, arxius i webs visitades per pressumptes criminals, però en aquest cas amb unes intencions de recopilació de dades com a matèria prima per interfaces artístiques.

El naixement i evolució de la mateixa Internet, es pot dir que ja quedà marcada per uns orígens filosòfics il.lustrats, a Occident, de necessitat de superar la foscor i la irracionalitat, un ambigu bon desitg d'imposició de la llum a tots els racons de la Terra, fer el món transparent, plasmat a una de les màximes de L' il.luminisme del s.XVIII a França: “La mirada i la llum que atravessi cossos i coses”. Pots vigilar a tothom, tothom et pot vigilar.

Links:
-Michael Klier ( Der Riese )
-JenniCAM ( info )
-Ken Goldberg ( Demonstrate )
-Dan Graham ( Time Delay Room )
-Marie Sester ( Access )
-Enjoy-survillance
-Alex galloway ( CarnivorePE )
-Schoderitch TV:

http://arturohermilla.blogspot.com/2007/04/ciudades-always-on-ix-shoreditch.html
http://www.libertaddigital.com/index.php?action=desanoti&cpn=1276273690
http://www.digitalbridge.org.uk/

La vida només és una ombra que camina, un pobre actor /
que es contorneja i consum el seu torn a l'escenari,
/ i després no se'l sent més.
"Macbeth" de William Shakespeare. Dramaturg, poeta i actor anglès ( 1564-1616 )

Google Analytics

2008-10-01T11:10:00.000+02:00

Molt bona eina de Google per analitzar les visites a la teva web.T'has de registrar i posar un java-script al head de casa document html.
Múltiples possibilitats de mostrar les dades de diverses formes i amb representacions gràfiques molt clares. Revisa el % de rebot de les visites, el navegador i versió emprada, el tipus de conexió, la ressolució de la pantalla, paraules clau, etc. Molt complert.
https://www.google.com/analytics/home/login?hl=pt-PT

TAZ ( Zona Temporalment Autònoma )

2008-10-01T10:28:00.000+02:00

Enigmàtiques inicials que giren al voltant de la idea de l'enclavament lliure, de l'espai alliberat. Aquest indret, ja reivindicat pels situacionistes, no només és possible en el nostre temps, sinó ja existent. Teories, rumors i intuicions, demostren, segons Hakim Bey, que les TAZ s'estan ja creant, s'estan actualment experimentant, gràcies a la anti-xarxa.
Faig a continuació una síntesi del seu plantejament:

Revolució-revolta:
La revolta, o la forma llatina insurrecció, són paraules que els historiadors utilitzen para descriure les revolucions fallides, suggerint la possibilitat d'un moviment que escapa i va més enllà de l'espiral hegeliana del progrés.
La TAZ és com una revolta que no s'enganxa amb l'Estat, una operació guerrillera que allibera una àrea -de terra, de temps, d'imaginació- i llavors s'autodisol per reconstruir-se a qualsevol altre lloc o temps, abans de que l'Estat pugui aixafar-la. Ja que l'Estat té més a veure amb la Simulació que amb la substància, la TAZ pot ocupar aquestes àrees clandestinament i portar endavant els seus propòsits subversius per un temps en relativa pau. Així, la millor i més radical tàctica serà rebutjar entrar en el joc de la violència espectacular, retirar-se de l'àrea del simulacre, desaparèixer.

Clausura del mapa:
Desenvolupament històric que es presentaria com la segona força generativa de les TAZ. El nostre és el primer segle sense terra incògnita, sense última frontera. La nacionalitat és el més alt principi de govern mundial. El mapa està clausurat, però la zona autònoma resta oberta. Metafòricamente, s'amaga plegada sota unes dimensions fractals, invisibles per una cartografia del Control. I aquí és on hem d'introduir el concepte de psicotopologia (i psico-topografia), com una ciència alternativa a la vigilància i cartografiat de l'Estat i el seu «imperialisme psíquic».
No a la família i sí a la banda, la tribu, experimentar "festa" com a reunió i celebració sense jerarquies. En definitiva, exercir el "nomadisme psíquic". La mort de déu ha obert una visió del món multiperspectiva i postideològica plena de nòmades que practiquen la razzia, són corsaris, virus. Necessiten y desitgen TAZs.

La Xarxa:
La totalitat de la informació i del fluxe comunicatiu. Alguns d'aquests fluxes són privilegiats i limitats a alguna elit, el que li dóna a la Xarxa un cert aspecte jeràrquic.
La Web: és l'estructura horitzontal, alternativa, del sistema d'intercanvi d'informacions, la xarxa no jeràrquica.
L'anti-xarxa : són els usos clandestins, il.legals i subversius de la Web, incloent l'actual pirateria de dades i altres formes de sabotatje de la pròpia xarxa.
Aquestes són les tres parts del mateix model complexe i global, i coincideixen mútuamente entre sí en innombrables punts. No són termes que pretenguin descriure «árees» sinó suggerir tendències, formes d'ús.

En aquest moment d'evolució de la Web, hem de considerar-la sobretot com un sistema de suport, capaç de portar informació d'una TAZ a una altra, de defensar-les, de convertir-les en invisibles o agressives si la situació ho requereix. La Web no depèn per la seva existència de la tecnologia informàtica. El boca-a-boca, el correu, la xarxa marginal de fanzins, els arbres telefònics i coses d'aquesta mena ja constitueixen una web d'informació. La clau no és el tipus o el nivell de la tecnologia implicada, sinó l'apertura i horitzontalitat de la seva estructura.

La TAZ és utopista en el sentit que defensa una intensificació de la vida diària o, com els surrealistes dirien, la irrupció de la màgia a la vida quotidiana. Però no pot ser utòpica en el sentit efectiu del terme del «no lloc», el lloc sense lloc. La TAZ és i està sempre a algun lloc. Es sitúa a una intersecció de forces paganes, a la confluència de misterioses línies còsmiques. Pero ara les línies no estan totes traçades a l'espai-temps. Algunes existeixen només a la Web, tot i coincidir inclús en temps i llocs reals.

La TAZ está aconteixent i seguirà aconteixent amb o sense ordinadors. Però perque la TAZ aconsegueixi tot el seu potencial, ha de tractar-se menys d'un procés de combustió espontània que d'unes «illes a la xarxa». L'anti-xarxa assumeix aquí el compromís d'aspecte integral de la TAZ, un sumatori que aumentarà exponencialment el seu potencial, produint un salt cuàntic en complexitat i significància. La TAZ ha de començar a existir en un món d'espai pur, el món dels sentits.

Text complert de l'assaig de Hakim Bey a: http://biblioweb.sindominio.net/telematica/taz.html

"...qualsevol nit pot sortir el sol"
Jaume Sisa ( cantautor galàctic ) . Barcelona, 1948

Presentació del blog

2008-09-04T19:59:00.000+02:00

Aquest blog que acabo d'obrir serà un lloc provisional fins a tenir la meva web pròpia, amb domini, amb altres idiomes ( fins i tot amb espanyol i anglès! ), disseny personalitzat, posicionament, jardí, piscina i totes les comoditats d'una casa pròpia (...i sense hipoteca ). Uf, no sé si aconseguiré fer-la algun dia... és un dels problemes dels dissenyadors webs: mai acabem de veure ben feta la nostra web!! Mentres no ho aconsegueixi, continuaré al ciberespai amb aquesta mena de web-patera que, per altra banda, no li falta de res.

Els escrits que publicaré ( oberts als comentaris i aportacions dels internautes, evidentment ) giraran al voltant de la temàtica del blog, la cultura de les xarxes i el treball de dissenyador web:
anàlisi web: comentar una web desde el punt de vista de la seva construccció / comentari d'alguna notícia relacionada amb l'actualiat del treball a la xarxa / webs intersessants /secció "kk-web": comportaments indesitjables observats a la xarxa.
temes de reflexió: dissertar de manera sencilla, sense pretensions, sobre un tema relacionat amb la cultura de xarxes, desde una perspectiva el més àmplia i pluridisciplinar possible.

Banksy

2008-09-04T19:51:00.000+02:00

La primera web que recomanaré de visitar és la d'aquest arxi-conegut graffitero i dibuixant. A part de la seva obra, excel.lent, destacar el disseny de la seva web, tota una lliçò de sencillesa i bon gust. Molt bona ressolució del menú de navegació, clar i personalitzat, al igual que les galeries de fotos passades amb l'scroll horitzontal.
http://www.banksy.co.uk/menu.html

The future Of The Web Design

2008-09-04T17:16:00.000+02:00

"El diseny és el codi". Aquest és el titular que es pot extreure del congrés The Future Of The Web Design ( FOWD ) celebrat a Londres aquesta passada primavera. Codi net, accesibilitat, usabilitat i els estàndars del Consorci W3C, són el camí que ha de seguir la indústria. I com a mostra del que no s'ha de fer, el navegador Explorer 6, amb uns defectes d'incompatibilitats que pateixen tant usuaris com dissenyadors, en contrast amb Firefox.
Així, un dissenyador web ha de ser una barreja d'artista visual i programador informàtic, una mena d'arquitecte de la informació, deixant de banda els efectes inútils i centrant-se en comunicar i oferir eines útils a l'usuari. S'ha d'organitzar la informació de forma sencilla i accesible, d'aquí la importància d'usar els còdigs estàndards del W3C: són més fàcils d'actualitzar, funcionen millor, es poden accedir a través d'altres dispositius mòbils, etc.
Els clients pensen primer en l'estètica, quan el més important d'Internet és l'accesibilitat i la funcionalitat, i això s'ha d'explicar.
font: Cyberpaís, dijous 3 juliol 2008
FOWB video: www.vimeo.com/932467?pg=embed&sec=932467
W3C: www.w3c.org

Cultura de xarxes

2008-09-02T19:01:00.000+02:00

oooooooooooooooooooooooooooooofoto: "Union Rave", 1995. Andreas Gursky

Què significa per mi el concepte "cultura de xarxes" ? Doncs, totes aquelles experiències i coneixements basats en l'intercanvi, la interconexió sense centres, on la (tele)presència i la participació són bàsiques. Un nou esperit o nova ètica ( del hacker ) on els "beneficis" es generen compartint i no competint. El lliure accés a la informació es converteix aquí en el principal desitg, en el més preuat objectiu.
Així, Cultura, com a creació col.lectiva, on tots siguem tant emissors com receptors d'aquesta, actors i espectadors alhora, sense intermediaris, com la celebració d'una festa, l'intent de generar les comunitats lliures de productors de medis somiades per Bertold Brecht i les vanguàrdies del segle XX.

Lògicament, per la meva formació i coneixements acumulats, faig en aquest bloc un enfoc de les xarxes basat en la creació visual i l'irrupció del net-art com a resultat de tot un llarg procés históric caracteritzat per la suplantació del fet religiós pel polític com a motor de la visualitat i la creació d'iamginaris col.lectius. Política entesa, novament, com la generació d'una esfera pública de discussió, un espai comú sense jerarquies.
Aquesta evolució, marcada pel fet tecnològic, està comportant la confluència de l'art amb la ciència i la tecnologia, disciplines fins fa poc totalment distants. Aquestes barreres que s'ensorren també es manifesten a la investigació científica pròpiament dita, apareixent enfocs de comprensió del món basats en la creativitat i la interconexió generades entre observador i matèria.

La idea de cultura de xarxes no es limita únicament a Internet però està clar que aquest suport tecnològic té un potencial per la intensificació de l'esfera pública desconegut fins ara. Per això estem aquí.

"Tot flueix"
Heràclit ( 540-475 a.n.e ) Filòsof grec