El silici ja té substitut: s'anomena grafè, un nou material que és una forma de carboni pur. Un equip d'investigació de l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) està fabricant els primers aparells i circuits electrònics basats en grafè. Aquest nou material semiconductor, d'una sola capa atòmica d'espessor, revolucionarà les telecomunicacions i la informàtica al permetre la fabricació de microprocesadors, sensors i sistemes de comunicació molt más ràpids que els actuals. Si amb els xips de silici podíem arribar como a màxim als 100 GHz de velocitat de transmissió, usant transistors de grafè s'aconseguirà el teraherzi (1 THz), és a dir, 10 vegades més. En dos anys podrien sortir versions comercials d'aquests xips al mercat.
El grafè és carboni en estat pur. S'ha estudiat de manera teòrica durant més de 50 anys fins que el 2004, dos científics de la universitat de Manchester, Andre Geim i Kostya Novoselov, van descobrir com obtenir grafè del grafit, el material de la mina del llapis. Les seves propietats són úniques: a nivell mecànic, és el més resistent mai descobert, perment en un futur la fabricació de qualsevol estructura molt més resistent i lleugera; a nivell electrònic, una mobilitat que permet accelerar els electrons fins a velocitats molt superiors a qualsevol altre semiconductor.
Graphene Industries, creada pels descobridors del grafè, és l'única companyia que actualment el ven. Varis grups d'universitaris i d'empreses tracten de desenvolupar una alternativa per a obtenir-lo, i que sigui fàcil de produir industrialment, el seu principal problema.
http://mcarrera1.wordpress.com/
http://www.europapress.es/
http://www.elpais.com/
http://grapheneindustries.com/
Escrits
1 comentaris:
Sobre noves tecnologies, n'hi ha una d'especialment curiosa.
Els DVD actuals tenen una certa capacitat d’emmagatzematge que per raons físiques no es pot superar. Des de fa anys s'està investigant per desenvolupar un DVD de molta capacitat (es vol arribar fins a 50 terabytes) i que consisteix en un DVD amb una monocapa d'una proteïna sensible a la llum anomenada bacteriorodopsina. Durant anys vaig estar en un grup d'investigació on es treballava amb aquesta proteïna encara que no era cap aquesta direcció. A més, aquesta tecnologia també la volen extendre a dics dur.
Des de fa anys que veiem en la ciència ficció persones amb implants mecanitzats. No sé si aquesta seria la primera máquina real amb parts orgàniques...
Publica un comentari